La mostra ‘Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya’ es podrà visitar fins el 3 de novembre
Aquest dimarts, 24 de setembre, s’ha inaugurat al Centre Cultural del Catllar l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” sobre aquestes construccions tan habituals al camp català. En el terme municipal catllarenc en trobem diversos exemples.
Organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), amb la col·laboració de l’Ajuntament del Catllar, la mostra es podrà visitar fins el proper diumenge 3 de novembre. Els dilluns de 9 a 13 hores i de dimarts a divendres de 9 a 13 hores i de 16 a 20 hores.
La presentació de l’exposició ha anat a càrrec del president de APSAT, Martí Rom i el veí del Catllar i component de la junta de APSAT, Anton Salvadó, que també és col·laborador/catalogador i facilitador de WIKIPEDRA, i impulsor de l’arribada de l’exposició al nostre municipi. També han col·laborat en les explicacions i coneixements dos veïns més del Catllar: Josep Zaragoza i Josep Gironès.
Des de l’inici de la seva itinerància, a la localitat lleidatana de Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició al Catllar, l’exposició s’haurà fet 66 vegades a Catalunya.
En procés de declaració de catalogació i declaració com a BCIL
El municipi del Catllar, a través del Patronat del Castell, que vetlla pel patrimoni, està en fase de catalogar les diferents construccions de pedra seca que hi ha al seu terme com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i atorgar la protecció a aquells elements, que aporten valor a la feina realitzada per les generacions que, per necessitat, van alliberar amb duresa el terreny de pedra per tal de generar camps de conreu i que ara podem entendre.
Una construcció de pedra en sec o pedra seca és aquella que s’ha aixecat col·locant pedra sobre pedra sense cap element d’unió entre elles, ni fang, ni argamassa, ni per descomptat ciment, tot procurant trobar el punt d’equilibri entre elles amb l’auxili de petites falques de la mateixa pedra.
Aquestes construccions s’han realitzat com a conseqüència, generalment, del despedregament dels camps a l’hora de preparar-los per al seu cultiu. Com que el material s’extreu de l’entorn immediat, les construccions bastides amb aquesta tècnica s’integren de manera harmònica en el context natural, donant com a resultat paisatges proporcionats. L’aparença d’aquestes construccions està condicionada pel tipus de pedra, la funcionalitat que han d’acomplir i les tradicions constructives locals.
Les construccions més comuns són barraques i cabanes, camins i carrerades, marges, Pletes, escales, pujadors i saltadors, cossiols, aljubs, pous, sínies, trones, arneres o forns.
