El Castell del Catllar – Centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià

Les excavacions arqueològiques a l’interior del castell s’iniciaren l’any 2003.

Cal dir que durant els anys vint del segle passat, la propietat del castell transformà l’interior del recinte en jardí, per a la qual cosa acabà d’enderrocar les construccions existents i aportant terres per anivellar tot l’espai i cobrint les restes constructives per sota d’aquesta cota.

Per això, en iniciar-se les excavacions i tractant-se d’una àrea molt extensa, es començà per fer una sèrie de cales situades en punts estratègics amb la finalitat de veure si es conservaven estructures en el subsòl. Al trobar-se en aquestes cales parets i nivells arqueològics amb materials, féu que es decidís excavar tota la zona en extensió. Els treballs, que duraren catorze mesos, van posar al descobert les parets que constituïen la planta baixa del castell. Aquestes excavacions van permetre localitzar nombroses restes de ceràmica, vidre, metall, etc., usats quotidianament en el castell, elements molt valuosos per les datacions.

Igualment s’evidencià que el poblat de l’Era del Castell s’estenia també cap a l’espai on fou construït el castell, ocupant doncs tot el turó, i que durant l’època del ferro estava fortificat.

La majoria dels pous de glaç del nostre país es troben en indrets d’una certa altitud i amb glaçades intenses a l’hivern; tanmateix, el pou del Catllar es troba a poc més de 50 metres sobre el nivell del mar i molt proper a la costa, la qual cosa representava una major dificultat en la conservació del glaç i per aquest motiu probablement va deixar de funcionar més aviat, cap a mitjan segle XIX.

Fou construït a la banda nord, extramurs del castell, l’any 1687, (se’n conserva el contracte), excavat a la roca natural i cobert amb una cúpula de pedra. Les seves mides originàries eren de 9 m d’alçada per poc més de 8 m de diàmetre, si bé quan deixà de funcionar es rebaixà el seu interior i actualment té una alçada d’11,5 m. i, per altra banda, ha permès que actualment s’hi pugui entrar per la part inferior.

La finalitat del pou era la de conservar la neu o el glaç per refrescar la beguda, sobretot l’aigua i el vi, alhora que s’emprava també per a usos medicinals com: fer baixar la febre, antiinflamatori o bé analgèsic, entre d’altres.

La neu s’obtenia de les muntanyes de les comarques interiors o bé d’altres pous allí ubicats: el Pla de Santa Maria, Ramonet, Cabra, Vilaverd o Rojals; després es compactava i es conservava en forma de gel; també, si les circumstàncies climatològiques ho permetien, a l’hivern s’obtenia gel en basses properes, poc profundes, que després es compactava en blocs i s’empouava. Les peces de gel es dipositaven separades per una capa de palla o de branques per evitar que s’enganxessin, i s’hi conservava durant mesos.

Al Catllar, la venda del glaç era monopoli de la vila. Per la documentació conservada, sabem que la seva explotació generalment anava vinculada a l’arrendament de la taverna, i el seu preu de venda era fixat en funció del lloc d’on provenia, i per tant, del cost de la seva obtenció. Segons ens revelen els contractes d’arrendament conservats, amb anterioritat a la construcció del pou, la taverna ja tenia l’obligació de vendre gel, encara que desconeixem la procedència de la neu i on es conservava.

La primera excavació arqueològica que es va realitzar al turó, on es troba el castell, es va a dur a terme al fossat. L’excavació es va fer en dues fases. L’any 1996 es va excavar tota la part que vorejava la façana principal del castell i l’any 1998 la resta.

Arran d’aquests treballs se sap que el fossat degué començar a perdre interès com a element defensiu a finals del segle XV, doncs és en aquest moment quan es començà a omplir amb terra, runa i deixalles domèstiques: restes de ceràmica, vidre, ossos, etc. i que al segle XVIII ja estava completament ple. També que al segle XVI es construí el pont d’obra per accedir al castell, que volaren durant la Guerra dels Segadors i ja no es tornà a refer, o que el fossat s’utilitzà com a pedrera.

Les excavacions al fossat van permetre descobrir l’existència en el turó d’un altre jaciment arqueològic, l’Era del Castell.

Es donà aquest nom a les restes arqueològiques excavades l’any 1997, en la part del turó situada davant de la façana principal del castell.

Les excavacions van posar al descobert les restes de tres poblats que havien existit amb anterioritat al castell. Un en cabanes ara fa uns 3000 anys, corresponent a finals de l’edat del bronze, al que en seguí un construït amb cases de pedra ara fa uns 2600 anys, al principi de l’edat del ferro, que tingué continuïtat fins al període ibèric antic, fa uns 2450 anys.

Es tracta del primer jaciment al Camp de Tarragona que té aquesta seqüència continuada d’ocupacions humanes i en el que es veu com és el pas de l’hàbitat en cabanes a l’hàbitat en pedra.