Construït al mateix lloc on hi havia l’anterior temple romànic, és un dels edificis religiosos més importants de la seva època al Camp de Tarragona. Les obres de construcció s’iniciaren l’any 1776 i va ser beneit l’any 1790. L’autor de la traça original de l’església, d’un gran rigor geomètric, va ser l’arquitecte Joan Antoni Rovira i Fraga, amb la intervenció posterior, principalment en la traça del campanar, del també arquitecte Josep Prat i Delorta, mentre que l’arquitecte Josep Carafí es va fer càrrec de la direcció de l’obra i va ser l’autor de la talla de diversos elements escultòrics.
L’església és d’estil classicista amb certs trets barrocs; la seva façana és de línies clàssiques, capçada amb un frontó triangular flanquejat per dos airosos gerros. També la portalada és presidida per un frontó, en aquest cas semicircular, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge del patró. A banda i banda de la porta hi ha els escuts dels Queralt, senyors del Catllar i de la vila en el moment de la seva construcció.
El campanar, magnífic pel seu disseny i acurada execució, tot ell de carreus de pedra com la façana, és un element primordial de l’edifici parroquial. Té un primer cos de planta quadrada, un segon vuitavat, amb esvelts finestrals, i un tercer, també vuitavat de diàmetre més petit, amb ornament de balconets amb gerros en ambdós costats de cada finestral; l’acabament és una coberta barroca molt gràcil amb finestrals ovalats profusament decorats.