Escut i bandera de la vila
NOTES HISTÒRIQUES SOBRE L’ESCUT DE LA VILA
Des de sempre l’escut de la vila s’identifica amb l’Agnus Dei de sant Joan Baptista que, des del segle XII, és el patró del Catllar.
El primer escut del Catllar que ha pervingut pertany al segle XV. Es tracta d’una vera creu d’argent sobredaurada i repussada amb tema heràldic, propietat de la parròquia. Hom l’ha datat a mitjan segle XV. A la peana té el lleó rampant de la casa de Queralt, que senyorejà la vila, i l’Agnus Dei de sant Joan Baptista, que es l’escut de la vila.
Un segon testimoni tambè està relacionat amb l’orfebreria parroquial. És el reliquiari de sant Nicasi, copatró de la vila, d’argent repussat amb tema heràldic al peu del qual es troba novament l’Agnus Dei de sant Joan Baptista. A la banda oposada hi ha la data de 1688.
Pel que fa a la documentació, cal esperar al segle següent per trobar-ne algun rastre. El 31 de març de 1719, en ocació del traspàs de poder del municipi català tradicional a l’ajuntament borbònic, hom procedí a inventariar els béns de l’antic consell catllarenc entre els quals hom trobà un sello de bronso de la vila. Es tracta de la primera notícia sobre l’existència d’un segell amb l’escut de la vila del Catllar. El document més antic localitzat en el que hi figura l’escut municipal és un document datat el 8 de febrer de 1776, en què els regidors de la vila sol·licitaven permís a l’arquebisbe de Tarragona per bastir una nova esglèsia. Aquest document és servat a l’Arxiu Parroquial.
L’any 1791, a la façana de l’esglèsia, hom esculpí l’escut de la vila i el lleó rampant dels Queralt, senyors del Catllar.
Des de 1776 l’ajuntament ha vingut emprant un segell ovalat, amb lleugeres modificacions; sempre, però, amb el senyal propi i tradicional de l’Agnus Dei.
El 14 de febrer de 1986, l’ajuntament inicià l’expedient per a l’oficialització del seu escut heràldic, d’acord amb les normes de procediment establertes en la Llei de Règim Local. La Secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de la seva Comissió Heràldica, va emetre el corresponent dictamen i, finalment, mitjançant Decret de Presidència de la Generalitat de 3 de desembre de 1987, s’autoritzà l’escut heràldic municipal, que restà organitzat de la manera següent:
Escut caironat: de sinople, un Agnus Dei reguardant d’argent, nimbat d’or portant una bandera de gules amb una creu plena d’argent i l’asta creuada d’or. Per timbre, una corona mural de vila.
NOTES HISTÒRIQUES SOBRE LA BANDERA DE LA VILA
El 5 de desembre de 1996, l’ajuntament inicià l’expedient d’aprovació del projecte de bandera de la Vila d’acord amb les prescripcions legals establertes pel Decret 263/1991, de 25 de novembre, d’aprovació del Reglament dels símbols dels Ens Locals de Catalunya.
La Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat va sol·licitar el corresponent dictament a l’Institut d’Estudis Catalans, la secció Històrico-Arquològica del qual, previ informe de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia i Vexil·lologia, va trobar conforme. Finalment, per Resolució del Departament de Governació de data 9 d’abril de 1999 (DOGC núm. 2879, de 30 d’abril de 1999) es va donar conformitat a la bandera del Catllar, restant organitzada de la manera següent:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d’alt per tres de llarg, verda, amb tres creus plenes, sobreposades al centre, blanca, vermella i blanca, de braços, respectivament 3/9, 2/9 i 1/9 de l’alçada del drap.